Mistery Of Pop – Temples

Estàndard

Acabo d’entregar un treball de linguística en el que havia d’escollir una entrevista i extreure informació de l’entrevistat per la seva manera d’utilitzar la llengua. He triat una entrevista a l’Eduard Punset perquè sabia que almenys dues coses serien fàcils de justificar per com parla: és Català i és un bon friki.

Després d’escoltar-lo he escrit la meva TESI DOCTORAL SOBRE LA QUÍMICA PRIMA

aviam

aquí hi ha dues maneres de veure-ho: o som química o som màgia.

Si som química… doncs tot és una merda pq vol dir que funcionem per unes reaccions que estan programades per escollir per nosaltres: ni sentim, ni estimem, ni intuïm, no hosties. Tot reducció, occidació, protons, neutrons i ponts d’hidrogen. No som lliures, som com un insecte o una pinya però que es creu més guai perquè se les dóna d’evolucionat.

Si som màgia… m’agrada pensar que som màgia; tot té sentit, brillem; fem poesia i és veritat; ens agrada viure i és veritat. Somiem i sentim com individus, SOM.

La màgia, però, es pot entendre també com una altra química: la “química petita” o també anomenada “química prima”. Una química de partícules més petites i més transparents, de reaccions més silencioses que no podem estudiar perquè és tan sutil i discreta que passa inadvertida.

El concepte de la “química prima” és el punt d’inflacció de la meva tesi doctoral. Veient la màgia com una “química prima” podem arribar a dues conclusions:

1. la màgia no existeix. simplement, és una química que no sabem com funciona i, per conseqüència de la ignorància, li posem un vel de misteri que justifica que no ens entrem de l’assuntu. Els reis són els pares.

2. la pròpia química és una part de la màgia que sí que entenem. No puc subestimar l’insecte, no puc subestimar la pinya ni les reaccions redox ni els ponts d’hidrogen. Tot és part de la màgia superior o “màgia gruixuda”, la part simple de la qual nosaltres anomenem Química només la que a nosaltres ens sembla entendre; una eina de la magia gruixuda que nosaltres sabem (o creiem que sabem) catalogar.

Per poder demostrar que som i vivim dins d’aquesta màgia gruixuda, necessitaria poder explicar el funcionament d’aquesta química prima; cosa que, si tinc raó i som màgia mai seria possible, ja que el que té la màgia és que no té un funcionament establert. Així és com s’entra al bucle d’una evidència que, alhora que és evidència, és una no-demostració (que no negació).

bueno

paro d’escriure que haig d’anar a dormir; si has volgut, ja ho has entès: has d’anar a missa els diumenges.

escolta aquest temita i gosalo amb la bona química prima d’aquest ritmillo

 

 

Africa – Toto

Estàndard

Avui us vull explicar la història del cotxe llogat que casi mor atropellat. Vivia tranquil a la MERAVELLOSA CIUTAT DE GIRONA, al garatge de l’Andreu, protegit del perills, lluny de les seves pors, sempre net i a la temperatura ideal. Fins que un dia va arribar per llogar-lo un estudiant de bioquímica que tenia un esperit més artistic que científic i que no tenia problema en afirmar que “condueixo com el cul”. L’estudiant, més conegut com Marra, es va endur el cotxe a Pamplona, ciutat no tan meravellosa que no s’acaba de decidir pel que fa a les seves condicions climatològiques (cagunlou). A Pamplona en Marra va fer servir força el cotxe, i a les orelles de la narradora d’aquesta història no ha arribat que el bon jan tingués cap problema ni que el cotxe es queixés del seu conductor. Però un dia Narradora, Marra i Cotxe es van trobar a Pamplona… i es va fer fosc, i l’entrada a la carretera no era clara i FUUUUUU, un cotxe que anava a grans velocitat gairebé ens atropella però en Marra va frenar i el cotxe ens va esquivar i seguim vius i amb un somriure.
Poc abans de casi-morir (tot mola més si se li dóna un toc dramàtic) la Narradora va sentir una cançó amb la que feia molt temps que no es creuava, aquí us deixo aquest temazo dels early 80’s.

P.D: Marra, si llegeixes això, celebra la vida com s’ho mereix… ja saps, mira’t un bon video de Loulogio https://youtu.be/HMIB53esYn8

 

Pocahontas – Johnny Cash

Estàndard

Bon dia i bona hora, estimats de milers de seguidors que feu això possible. L’entrada d’avui té tres apartats diferents: El primer apartat d’aquesta entrada es titula “Sobre beure’s l’enteniment.”, el segon apartat es titula “Sobre quan et falla la memòria i et ralles.” (aquest segon apartat es divideix en indefinits subapartats diferents), i el tercer apartat es titula “Sobre la tercera transformació de’n Pikatxu.”.

 

SOBRE BEURE’S L’ENTENIMENT

Beure’s l’enteniment és una expressió molt catalana que tots necessitem entendre muy fuerte mente. Us posaré un exemple de una beguda d’enteniment molt clara.
Stava yo l’atra dia a la diskoteke ballant amb un cubatilla a la mà que encara estava el vaso más que medio lleno (veureu, que amb el final tràgic que viu el vaso, veure’l medio lleno passa a ser de pessimistes) i de repents sin quererlo ni beberlo PUM! I dropped it and it explotes (ara ve la part en que heu entès que el vaso lleno era de pessimistes)! BUUUUM VAYA MARRÓN tot el cubata per terra i tot ben explotadíssim; així que sin quererlo ni beberlo me’n vaig a demanar un d’igual i sin quererlo ni veverlo quan el cubata encara estava casi tot ple PUUUUM!!!! I FUCKING DROPPED IT AGAIN, MUFUKAAAA!!!! and it crashed against de floor and OH LORD HAVE MERCY!!!!…
i llavors ja vaig decidir que si no me regalaban un cubata yo sin quererlo ni beberlo ya no quería ni bebía más.

Us estareu preguntant com s’enllaça aquest exemple amb el títol, ¿Què vol dir això de beure’s l’enteniment? Doncs en aquest cas, l’enteniment és un líquid invisible (no transparent, invisible.) que et prens amb un got invisible, fent un gest invisible abans de rebentar dos cubates. Espero que ho ententgueu, pq si no ho ententeu esq sou talqual RETRASSATS.

 

SOBRE QUAN ET FALLA LA MEMÒRIA I ET RALLES

Abans de continuar amb aquest segon apartat us haig de fer una confessió: aquesta entrada estava pensada per tenir tres subapartats; el primer i el tercer segueixen com estaven ideats però el segon, aquest, no recordo quin tema volia que tractés i porto dos dies obsessionada dándole gueltas pq el tema sólo cundía. Però resulta que en aquest intent de procés de reminiscència fracassat, he aconseguit altres coses molt diferents a recordar. He creat. He tingut deu mil idees més… del pal… “¿era això sobre le què volia escriure?” i l’autoresposta és “No, però aquesta idea és awesome”. Així que hi haurà una sèrie indefinida de subapartats diferents amb idees que m’han anat venint però que no són la inicial.

-> El món està constituït per històries. Tot es pot explicar o definir amb una història; des d’un llapis fins un dia de la vida de’n Huckleberry Finn; des del sentiment que et transmet veure el teu gos tranquil, fins l’economia mundial. TOT són històries, TOTS som històries i nosaltes, no només som històries sinó que som autèntics oferents d’històries; sempre expliquem històries, des quan nosaltres parlem a casa fins que en Tolkien escriu The Lord Of The Rings i Peter Jackson la filma… Tots creem, compartim i disfrutem les històries; vivim d’elles. Però hi ha una cosa sobre les històries casolanes que a vegades no en som conscients… aquestes històries són regals; cada història que expliquem a algú, sigui sobre la teva creença més íntima o sobre el Blow Girona, cada història és el regal més pur i més nostre que podem fer a algú. Cada història és un regal.

-> Tinc un amic que a vegades és un joven Almendro i a vegades un joven Olivo; así, sin quererlo ni beberlo ya con eso os lo he dicho todo. El cas és que els humans som la yet pq som capaços de ser com moltíssims i, still, cada un de nosaltes és un món sencer i diferentíssim al de qualsevol altre. I EL MILLOR DE TOT, LOKUS, EL MILLOR DE TOOOOT (WALA M’ESTIC EMOCIONANT A PELO) EL MILLOR DE TOT ÉS QUE ELS UNS ALS ALTRES PODEM DONAR A CONEIXER PART DEL NOSTRE MÓN I PERMETRE A L’ALTRE QUE L’ENGRANDEIXI I DEMANAR A L’ALTRE QUE T’EXPANDEIXI EL TEU UNIVERS MITJANÇANT LA INTERACCIÓ. ua esq ho he posat molt resumit però en realitat s’enten a pelo. però els humans fem una cosa malament; intentar que a tot el món li faci feliç el mateix, li agradi viure de manera semblant a un altre, que es cregui la mateixa religió…. QUE NO ÉS POSSIBLE, MONGUERS, QUE NO US N’ENTEREU, PINYAAAAATSSSSSS.

Sembla que el nombre de subapartats ja no és indefinit. El nombre de subapartats del segon apartat de l’entrada s’ha definit amb el nombre 2. The number shall be 2; 2 shall be the number………… (watch this NOW —–> https://youtu.be/kuOUsUI0jks )

 

SOBRE LA TERCERA TRANSFORMACIÓ DE’N PIKATXU

uala uala uala flangalassssa loku uala uala que volu i que casi exxploto pinyaaaat raitxú al cuuuuuub Ashhh ññññññeeeeeeeeeeeee waaaaaaaaaa neeeen pfua pavu Ash que de repents sóc tope fort i te podria meter una pinyata en tol cabolo k te lo abro uala lokuuuuuu fuuufuuuufuuuuu prrrrr laaaaaaaaaaaaaaaa yeeeee nyooooooooo yengérele yengérele woooo yisus craist icsdé and saint peter in the cross upside down woooowww maaaaann que se me está yendo de las manos, Ash!!! ASHhhh si em pixo a sobre m’avises wowowowo SWAAAAAAAAAAG!!!
Això va dir en Pikatxu mentre estava passant de la segona a la tercera transformació per primera vegada, un dia que jo tenia 9 anys.

 

I, amb tot això, ja s’ha complert la profecia de l’entrada dels tres apartats, una entrada que ha d’anar acompanyada de la BONA música. Feu-me i feu-vos un favor: relaxeu-vos, tanqueu els ulls i deixeu-vos emportar per la Pocahontas i en Johnny.

Pony – Channing Tatum

Estàndard

hi havia una vegada una persona que subratllava així perquè sí

sense pensar el que feia subrallava i subrallava.

ara en verd

ara en groc

ara en taronja

subrallo

trirallo

pum

i llavors s’estudiava el que s’havia subrallat i res tenia sentit pq a vegades subrallava com molt de cul… en plan,.. molt malament
del rollu… ara subrallo tres paraules per aquí ara vaig tres línies més enllà i subrallo mitja paraula… en plan fatal.

 

però tot i així el nostre amic amb problemes subratllatius superiors estudiava molt i molt i se sabia els subratllacions a la perfecció, i anava ben tranquil a l’examen però sempre suspenia per culpa d’haver subratllat de cul.

però mai va saber que el problema era el fet de subratllar a la babalà, ell pensava que no estudiava prou. i cada dia estudiava més i més fins que se li va sobrecalentar el sarebru i va explotar en forma de ballarí i es va posar a ballar hip-hop eternament.

a partir d’aquest moment, el mal subratllador va passar a fer-ho tot ballant.

un dia, la seva germana petita va ficar una camara al seu taller perquè el món podés disfrutar del seu hip-hop perfecte, ja que a ell mai li havia entusiasmat el món de l’espectacle.

aquí teniu un fragment de la gravació: