Posa play i llegeix.
caminaven pel port de palamós:
. tot de persones
. tot de coses
. barcu
. medussa
. meduxa
. maruja
. tot de mogudes
. tot de coses
i en marc li va dir a la marta que tenia “uns retortijones…”
i la marta li va dir a en marc que fes la croqueta amb molt ímpetu
-la marta tot ho solucionava fent la croqueta amb molt ímpetu-
i en marc ben enfadat
i la marta trista perquè ella ho deia en serio
en marc agafant-se la panxa: cullons, Marta. Que va en serio. Que em fot mal.
i la marta encara més trista. comença a fer la croqueta amb molt d’ímpetu
un minut
dos minuts
tres minuts
en marc flipant
la marta fent la croqueta amb més ímpetu
cuatre minuts
cinc minuts
en marc amb les mans a la panxa i ulls com taronges (y también el ceño fruncido un poco)
la marta ja no està trista. s’aixeca i canta “fafafafafafa”
en marc ja no té mal de panxa. mira la marta i somriu. és una història d’amor màgic. (entre en marc i la marta)