teoria del coneixement? ja me’n parlen, ja… diuen que si ens podem fiar del que percebem pels sentits, que si som un cervell en una galleda, que si és una qüestió d’adeqüació entre l’experiencia sensorial i la realitat, que si aquesta existeix, que si és objectiva…
epistemologia. que interessant…
sempre ens ha donat noves preguntes que impossibiliten l’avenç éssent fidels a la tècnica filosòfica…
però ara,
avui
2019
(o potser ja sonava al 2018)
hem vist quina és la vertadera clau de la cuestió
Aristòtil, Descartes i Kant han quedat obsolets d’un dia per l’altre.
la pregunta no és ni ¿què perceps? ni ¿què se’ns escapa?
ni sobre què sents, què hi ha, ni sobre què imagines…
la vertadera pregunta és: ¿què recordes? allò que recordem és allò que realment ÉS.
la memòria és l’autèntica facultat del coneixement tangible
Us deixo aquí una tesi exposada per unes col·legues de l’academia que presenten la seva culminant tesi d’epistemologia sota el títol “nomacuerdo, no pasó”.
el judici musical ja el deixo en les vostres mans, crec que no cal fer comentario alguno
musicadeveritat 