El sentiment més delicat
La nota més suau que toques
La veritat lleugera que he intuït
En el passeig de la tarda
En la companyia de l’amiga
En el silenci de la cambra
Em diu que segueixi
Em diu que creixi
I amb tots els meus dubtes
vull continuar contant sense nombres
posar un nou color
un nou nom
a aquesta capa de realitat
aquesta dimensió de la vida
que en el Moment se’m presenta.
I apareix l’anhel infinit
de la mà d’un content suau que m’omple.
Vull el Tot.
i
No necessito res més.
musicadeveritat 
Hala que guai que tinguis el blog aquest! Ara em miro el que has escrit, i aquesta tarda les cançons. Així et (us?) coneixeré més! 😀
jajajajja mita’l! enjoy 😉